Cites documentals i fonts: c. de la Salut

"L'Eudalt era un home alt i amb unes patilles curtetes. Era un sabateret que tenia botiga al carrer de la Salut. Les hores que no tenia què fer a la Casa de la Vila [n'era l'agutzil] feia o adobava sabates. Les sabates d'aquell temps no s'assemblen de res a les d'avui. Les formes de fusta ja eren arnades i plenes d'aplicacions de bocinets de cuiro. Les sabates eren un luxe i qui podia portar-ne volia que duressin anys." (p. 63)

"Sembla que la unió de la vila amb el Raval, va imposar el trasllat del portal de Manresa [...] Aquesta mateixa raó va obligar a fer, en 1569, el Portal de Caldes, al lloc d'arrencada del carrer de la Salut." (p. 214)

"Finalment, en el darrer quart del segle ( en data imprecisa que alguns posen en 1682) es va trobar la imatge de la Mare de Déu de la Salut que fou venerada en la capella de Sant Iscle. En 1697 en Consell va prendre acord de fer-li processó cada segon diumenge de maig." (p. 243)

"Amb això [darrer quart del segle XVIII] es començava l'actual carrer de la Salut que hom solia anomenar de Caldes." (p. 277)

"Carrer en formació, que havia d'anomenar-se de Caldes i fou de la Salut." ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792.- segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach") (p. 276-277)

Primer quart del segle XIX: "El barri quint o del Raval de dins tenia els dos Ravals, el carrer de Caputxins ja esmentat, que comprenia 39 cases, el de Sant Francesc d'Assís i el de la Salut, amb 17 cases. Ja sabem que a darreries del segle passat es pensava anomenar aquest carrer de 'Caldes', però es veu que el nom del santuari va triomfar sobre el del poble." (p. 300)

"Aquesta obra en va reclamar una altra que va ésser l'eixamplament del carrer de la Salut, des de la Plaça de l'Àngel al Raval de Fora. En juny de 1906 l'Ajuntament va resoldre la millora, que suposava l'enderrocament de tota la banda N. del carrer de la Salut." (p. 393)

"També és d'aquest temps la construcció dels dos temples de la Salut. La del primer va iniciar-se en 29 de juny de 1876, dalt mateix del puig de la serra; en gener del 1879 i quan era gairebé acabat, va ensorrar-se. No va desanimar aquesta desgràcia als sabadellencs: Ajuntament i fidels, que cooperaren a la construcció d'un altre temple, el present, que va ésser obrat segons els plànols i sota les ordres de l'arquitecte Pasqual. S'escaigué la inauguració en 23 d'abril de 1882." (p. 395-396)

"La història de Sabadell va lligada estretament amb les terres ocupades per l'ermita de la veïna serra. Per una banda els vasos apol·linaris trobats el 1852 a la població italiana de Vicarello, els quals descriuen les mansions i llocs de parada del camí romà que anava de Cadiç a Roma, anomenat Via Aurèlia, porten escrits el nom d'Arragone; i, d'altra banda, l'èxit de les excavacions fetes l'any 1912 i següents al pla de la Salut, donen el màxim interès a aquest lloc. Perquè si un testimoni tan valuós com els dits vasos, esmenta l'antic poblat romà i les troballes de vestigis confirmen l'existència del mentat lloc, ens trobem, evidentment, en tractar de la Salut, amb el paratge més interessant de la nostra rodalia. I no és pas el poblat romà d'Arragone el més antic que apareix en les excavacions, sinó que aquestes han demostrat d'una manera ben palesa com les primeres edificacions pertanyen als temps ibèrics, puix que les primitives es troben separades per una capa de cendra i al seu damunt s'hi veuen bé les edificacions romanes, per la qual cosa el poblat de la Salut va existir d'una època a l'altra i, a través de centúries, ha arribat als nostres dies." (p. 89)

"La festa gran dels ocellaires era el dia de l'Aplec, amb passada i acompanyament d'orquestra; els concursants hi formaven portadors de gàbies tapades a fi que els ocells no s'esveressin; tot seguit venia el clau de la festa, que era al carrer de la Salut, entre les cases 39 i 45, on feia una petita raconada; en tal indret alçaven un empostissat des d'on s'arbitrava la competició dels alats cantaires i allà es concedien els premis i allà començaven les primeres discussions entre els que hi havien pres part." (p. 97)

1682: "Se crehe que por este tiempo comenzó a venerarse la Imagen de la Virgen de la Salud en la hermita nombrada de San Iscle. Es tradición que se encontró en una fuente de debajo la Ermita, junto a la riera dicha de Cañameras, de donde el Ermitaño tomaría la agua pra su uso. Dícese que éste la colocó en un armario que havía en el Presbiterio de la antigua Capilla de su hermita. Allí la devoción del Ermitaño fomentó la de otras gentes, hasta colocarla luego en la grada del altar, delante el quadro donde se veneraban los Santos hermanos Acisclo y Victoria. Así sucesivamente fue creciendo la devoción y el concurso de gentes que la visitaban implorando la salud en sus dolencias, de donde tomó el nombre de la fuente de la Salud, por el lugar de su hallazgo y por el remedio que en sus males creyeron piamente encontrar los devotos."